La fortalesa de Montsegur, un dels darrers llocs on van resistir els càtars i nobles que els protegien, va caure en mans dels croats comandats pel senescal de Carcassona, Hug d'Arcís, el maig de 1243.
S'ha documentat que abans de la caiguda templers de la regió van ajudar als assejats, establint corredors per aquests rebien ajut i avituallament.
Alguns templers van participar activament contra a croada i al costat de Raimon VII de Tolosa, és el cas del templer provençal , diplomàtic, trobador i després vescompte Gui de Cavalhon (1200-1229).
El nexe d'unió entre càtars i nobles occitans que els protegien (i que fins i tot s'havien convertit a aquesta religió en alguns casos) i l'Orde del Temple s'escriu així a partir de les relacions comunes amb la corona catalana.
Fixem-nos fins a on arribaven aquestes relacions que el mateix futur Jaume I va ser posat , després de la mort del rei Pere a la batalla de Muret, sota la custòdia dels templers del castell de Monzó , qui s'encarregarien de la seva educació fins al moment que fos coronat rei català.
Com ja hem explicat , abans de la caiguda de Montsegur quatre perfectes càtars van aconseguir escapar amb unes relíquies o un tresor molt important.
A mans de quin custodi aniria a parar aquest tresor?. Sens dubte a mans dels únics que en aquell moment estarien en condicions de protegir-lo i fer-se'n càrrec: l'Orde del Temple.
