divendres, 12 d’agost del 2011

ELS TEMPLERS A MONTSEGUR














La fortalesa de Montsegur, un dels darrers llocs on van resistir els càtars i nobles que els protegien, va caure en mans dels croats comandats pel senescal de Carcassona, Hug d'Arcís, el maig de 1243.

S'ha documentat que abans de la caiguda templers de la regió van ajudar als assejats, establint corredors per aquests rebien ajut i avituallament.

Alguns templers van participar activament contra a croada i al costat de Raimon VII de Tolosa, és el cas del templer provençal , diplomàtic, trobador i després vescompte Gui de Cavalhon (1200-1229).

El nexe d'unió entre càtars i  nobles occitans que els protegien (i que fins i tot s'havien convertit a aquesta religió en alguns casos) i l'Orde del Temple s'escriu així a partir de les relacions comunes amb la corona catalana.

Fixem-nos fins a on arribaven aquestes relacions que el mateix futur Jaume I va ser posat , després de la mort del rei Pere a la batalla de Muret, sota la custòdia dels templers del castell de Monzó , qui s'encarregarien de la seva educació fins al moment que fos coronat rei català. 

Com ja hem explicat , abans de la caiguda de Montsegur quatre perfectes càtars van aconseguir escapar amb unes relíquies o un tresor molt important.
 
A mans de quin custodi aniria a parar aquest tresor?. Sens dubte a mans dels únics que en aquell moment estarien en condicions de protegir-lo i fer-se'n càrrec: l'Orde del Temple.

ELS TEMPLERS AL COMTAT DE RAZÈS

El 1153 un noble de la regió que simpatitzava amb els càtars va ser nomenat Gran Mestre de l'orde del Temple. Es tractava de Bertrand de Blanchefort , qui va presidir l'orde fins a 1170, va concedir als cavallers templers terres al voltant de Rennes-le-Châteu i Bezú.

Els templers havien estat presents en les immediacions de Rennes des de mitjans del segle XII, constituïnt la comanda de Champagne-sur Aude. A principis del segle XIII Pierre de Voisins, senyor de Bézu y Rennes-le-Château, va convidar un destacament de templaris a instal·lar-se en la regió. Aquests cavallers procedents del Rosselló van establir-se a la muntanya de Bézu, erigint un lloc d'observació i una capella

Oficialment els templaris rossellonesos estaven allí per a vetllar per la seguretat de la regió i protegir la ruta de les peregrinacions del camí de Sant Jaume que creuava la vall.

dimecres, 3 d’agost del 2011

L'ENIGMA DE RENNES LE CHATEAU

Rennes-le-Château es un poblet francès del Departament de l'Aude, als peus dels Pirineus orientals, en la zona de l'antic comtat de Razès.

L'any 1885 va arribar al poble un nou capellà, Berenguer Saunère (1852-1917). Al poc temps va emprendre unes obres col·losals en l'església, la casa adjacent i els jardins; totes elles d'un cost econòmic elevat que no podien ser finançades pel sou d'un simple capellà. 

Aviat es va fer còrrer entre la parròquia que l'abat havia trobat un probable tresor amagat dins l'església i que això li hauria servit per a finançar la resta de les grans reformes que va emprendre, com també la construcció de l'espectacular Torre Magdala que dominia el lloc des de la part més alta del poble.

En ocasions s'ha dit que el descobriment podria haver estat casual, però s'ha documentat que va tenir informació privilegiada de Henri Boudet, l'antic capellà de Rennes durant tretze anys.
Aquest li va explicar  el secret que Marie de Negré Dables , dama d'Haulpoul Blanchefort, descendent del mestre templer de la regió -els Blanchefort- va explicar al rector de Rennès l'any 1791.

La marquesa, albirant l'hora de la seva mort i sense cap descendència, va donar uns documents i va explicar un "gran secret" al seu confessor. Un secret guardat per la família de generació en generació.

En aquest punt trobem la connexió entre Rennès-le-Château (Rènnas del Castèl en occità) i els templers de la regió.

Un segon element el trobem en la "Daille du Chavaliers" (la llosa dels cavallers) que vam poderc ontemplar en el museu dedicat a Saunière i que es troba en el mateix poble. Es tracta  de la gran llosa de pedra de la regió  que Saunière va moure i aixecar durant les obres de reforma de l'església, just sota seu és on hauria trobat el secret de Rennes. La part frontal de la llosa conté, esculpides, les formes de dos guerrers sobre un únic cavall. Aquest símbol (dos cavallers sobre una única montura) és precisament un indentificador de l'Orde del Temple.