ON ES GUARDA EL SANT GRAAL

                                     

L'Orde del Temple havia ajudat els quatre perfectes càtars a fugir del setge de Montsegur amb el tresor que guardaven fugint per a guardar-se a la comanda de Masdéu. D'allí van creuar els Pirineus per a buscar un refugi més segur pel tresor, seguits pels inquisidors dominics.

El lloc segur es trobava en el territori que avui és el Baix Empordà i que en aquell temps es trobava sota la jurisdicció de nobles catalans com els Foixà o els comtes d'Empúries.

Entre els anys 1260 i 1264 el comandador de Masdéu - Guillem de Montgrí- i  el futur comandador ,Arnau de Castellnou, van decidir que el millor refugi era prop d'una comanda a l'interior el Principat. I aquesta no va ser altra que la Comanda de Sant Llorenç de les Arenes.

Els inquisidors dominics seguien la pista i per això van seguir-la fins a Sant Llorenç.

Però el tresor no estava guardat dins l'església o els edificis annexes, sinó que estava guardat -com sempre ha dit la llegenda- en un espai proper, dins una cova o avenc d'una muntanya sagrada.

I aquesta és la muntanya que sempre s'ha buscat. Alguns ho han fet al mateix Montsegur, els nazis ho van fer a la muntanya de Montserrat, ...

La nostra hipòtesi és una altra.

L'Orde dels Hospitalers, com descriuen les pistes de Malta, es van fer càrrec de preservar el secret.

Ramón de Perellós , gran mestre de l'Orde de Malta, va deixar una pista: un quadre amb una muntanya grisa, coronada per un castell i amb un poble emmurallat als seus peus.

Aquesta imatge és la que observem des del castell de Foixà i mirant cap a llevant, mirant cap els contraforts del massís del Montgrí. Una gran muntanya de pedra grisa que ens evoca directament al mític Montsegur, a Bugarach i a Montserrat.

El poble que hi ha als seus peus no és un altre que Torroella de Montgrí, vila fortificada en l'Edat Mitjana.

El castell no és un altre que el castell de Montgrí.

I la muntanya no és altra que el mateix Montgrí.

El Mont-gri, el Mont-graal.

LA COMANDA DE SANT LLORENÇ DE LES ARENES

Els comtes de Foixà havien donat terrenys per a construir-hi una comanda templera prop del seu castell. Es tractava de la comanda de Sant Llorenç de les Arenes, a pocs quilòmetres del nucli urbà del poble.

Sant Llorenç de les Arenes era una de les quatre comandes templeres gironines ( junt amb les d'Aiguaviva, Castelló d'Empúries i Avinyonet de Puigventós) i l'any 1225 va passar a dependre de l'Orde dels Hospitalers.

Els inquisidors dominics , com havien fet a Masdéu, van arribar a aquest lloc el 1262 i van buidar totes les tombes dels cavallers templers i exhumar els seus cadàvers.

Com indiquen els arxius de Fanjeaux, allò no era una operació de càstig o una simple venjança sobre els morts.

Estaven sobre la pista del tresor templer i van buscar-los dins l'església i el cementiri de la comanda.

Anaven ben encaminats, però no van trobar el que buscaven.

FOIXÀ

Bernat Guillem de Foixà , comte de Foixà, va formar part de l'exèrcit català del rei Pere el Catòlic que va perdre la decisiva batalla de Muret l'any 1213.

En aquella batalla els catalans havien acudit en ajuda de Ramon VI de Tolosa i els altres nobles rossellonesos que defensaven Occitània i els càtars enfront de la croada del rei de França i el papa.

El llinatge dels Foixà sempre va estar relacionat amb reis catalans i els ordes religiosos de l'època, fins el punt que Bernat  Guillem de Foixà i el seu fill Alemany de Foixà i d'Orriols van ser membres de l'Orde dels Hospitalers i el segon comandador del castell de Monsó.

Van fer donació d'una part de les seves terres per a l'establiment d'una comanda templera que esdevindria de l'Hospital a partir de l'any 1225.

LA PISTA DEL MAUSOLEU DE PERELLÓS

La nostra recerca ens va portar fins a Malta mateix i l'esforç va merèixer la pena.

En la capella de la Llengua d'Aragó de la cocatedral de La Valletta, just al costat del mausoleu del Gran Mestre Ramón de Perellós, la nostra mirada es dirigeix directament a un gran quadre que domina l'escena.

El mateix bust esculpit del Gran Mestre també mira en la mateixa direcció.

Un gran quadre que representa Sant Jordi matant el drac, una clara referència a Catalunya, amb l'ajut d'àngels que descendeixen del cel.

El que més ens va sorprendre va ser el paisatge que es veu al fons, entre el cavall de Sant Jordi i el drac.

Es tracta d'un paisatge que ens era conegut, la representació d'un lloc en el qual ja havíem estat.

S'hi veu una gran muntanya de pedra grisa., amb un castell al seu cim i als seus peus una vila emmurallada.

Aquesta perspectiva i aquest paisatge ens eren coneguts.

El quadre que Ramón de Perellós va fer pintar i posar en la Capella dels Aragonesos és la pista definitiva que ens ha de portar de retorn al nostre país. 

El Gran Mestre va voler identificar en aquell quadre el lloc on l'Orde del Temple va amagar el tresor dels càtars que havien trobat refugi a Masdéu i que ell coneixia. Un secret que havia guardat la seva família des que havien posseït els béns dels Castellnou, un secret que l'Orde de l'Hospital havia rebut dels templers de Masdéu.

RAMON DE PERELLÓS, GRAN MESTRE DE L'ORDE DE MALTA

Ramon Perellós i Rocafull (nascut a València el 1637 i mort a Malta el 1720) fou Gran Mestre de l'Orde de Malta entre 1697 i 1720. Va residir a Malta el 1653, tan bon punt havia ingressat a l'orde. El 1658 va entrar a formar part del consell del Mestre i el 1697 fou elegit Gran Mestre, el primer de la Llengua d'Aragó en molt de temps, ja que la Llengua de Castella semblava tenir-hi prioritat. Durant el seu magisteri es va encarregar de reforçar les defenses costeres de l'illa de Malta

 El seu sepulcre, a la cocatedral de Sant Joan de La Valleta és un dels exponents més importants del barroc de l'illa.

ELS HOSPITALERS DE L'ORDE DE SANT JOAN

L'església oficial havia esborrat per sempre la petjada de l'església càtara, però havia continuat la seva croada, ara contra els cavallers de l'Orde del Temple.

Temerosos del poder que aquesta orde tenia, ambicionant els seus béns i qui sap si també els coneixements i secrets que guardava, el Papat va concedir al rei Felip IV de França autorització per a eliminar els cavallers.

L'any 13 d'octubre de 1307 es va realitzar una operació conjunta a tot França i es van empresonar tots els cavallers de l'Orde, que serien posteriorment torturats, jutjats i executats.

Els béns de l'orde van passar a diferents mans: la corona francesa, l'església de Sant Pere i a una altra orde religiosa de caràcter militar, la dels Hospitalers de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem.

Aquesta orde havia estat creada el 1084 per a protegir els peregrins que anaven a Terra Santa. Expulsats d'aquell lloc l'any 1310, va acabant concentrant-se a la illa de Malta a partir de la donació que els feu l'emperador Carles I.

L'Orde dels Hospitalers va rebre , entre altres béns del Temple, la possessió de la comanda de Masdéu i amb els seus secrets.

PERELLÓS

Ramón de Perellós va ser el primer vescomte i senyor de Perellós, a la zona de les Corberes franceses.

Va estar al servei dels diferents reis catalans i l'any 1397 va fer un peregrinatge al Purgatori de Sant Patrici, a Irlanda, que ha estat motiu d'especulacions i controvèrsia.

Aquest peregrinatge va portar a alguns autors a definir aquell lloc, l'església de Sant Patrici a Irlanda, com el possible amagatall del Graal i del tresor dels templers, qui l'haurien embarcat des del port de la Rochelle una vegada desfeta l'Orde del Temple.

Perellós també és una zona plena de misteris. Quan hi hem estat hem constatat la soledat del lloc, un espai envoltat de terra ermai de pedra grisa, on es mantenen dempeus le ruïnes del poble abandolat i del castell dels Perellós.

Un dels misteris més encantadors de Rennes-le-Chateaux ens parla de la maqueta que l'abat Saunière va fer construir i que s'ha identificat, precisament, com una reproducció del poble i l'entorn de Perellós. La maqueta indicaria el lloc on s'amaga la tomba de Jesús, el rebel jueu que va fugir amb la seva dona Maria Magdalena de la persecució a la que estaven sotmesos en la seva terra.

Nosaltres vam seguir la pista dels descendents de Ramón de Perellós relacionats amb una orde militar molt precisa: l'Orde dels Hospitalers de Sant Joan, l'Orde de Malta.

ARNAU DE CASTELLNOU, MESTRE TEMPLER

A partir de Masdéu la pista dels fugitius càtars i el seu tresor es perdia, si bé s'intuïa que aquesta es dirigia cap al Principat de Catalunya.

Durant anys s'havia especulat sobre quin podria ser l'amagatall defintiu del Graal a Catalunya.

Una llegenda el situava al castell de Quermançó, a l'Alt Empordà, just passats els Pirineus.

Un altre grup de cercadors l'han identificat vora l'ermita de Sant Pau de Pinós, a cavall entre les comarques catalanes del Lluçanès i el Bergedà.

Els investigadors nazis de l'Orde de Tule el van estar buscant en les muntanyes de Montserrat, que van identificar com el possible Montsalvat on s'amagaria el Graal.

La nostra recerca, però, va continuar prop de Masdéu. En el poble de Castellnou.

En els arxius de Castellnou, poble fortificat veí de la comanda de Masdéu, vam trobar la documentació del mestre templer Arnau de Castellnou, qui fou comandador de Masdéu l'any 1268.

Com a comandador havia de tenir informació rellevant sobre l'operació de fugida dels perfectes càtars i el seu tresor i molt possiblement hauria participat, com a militar templer, en la mateixa.

Però l'orde no va deixar escrita cap pista, car es tractava de mantenir ben guardat el secret.

En aquest punt semblava que es podia perdre la traça de l'amagatall.

Però en consultar la relació de senyors i propietaris  de Castellnou, vam trobar un nom que ens va sorprendre i que ens va indicar el camí a seguir: Ramón de Perellós, senyor de Castellnou l'any 1400.

ELS TEMPLERS DE MASDÉU

La comanda templera de Masdéu , situada al Rossellò català, a pocs quilòmetres de la ciutat de Perpinyà, avui en el terme municipal de Trullars, va esdevenir la principal comanda templera de la Catalunya Nord a partir de la seva creació el 1145.

La comanda era un recinte fortificat amb espais situats al voltant d'una gran capella.

Els templers de Masdéu van acollir i protegir nobles i perfectes càtars que fugien de la croada, un dels protegits va ser el perfecte càtar Pere de Fenollet a qui la inquisició va perseguir fins el punt que l'any 1262 va enviar-hi frares inquisidors que van exhumar el seu cadàver per a evitar la creixent devoció que aquest començava a tenir entre els veïns del lloc.

Pels arxius de Fajeaux sabem que els perfectes càtars fugits del setge de Montsegur i el seu tresor van ser acollits a la comanda de Masdéu.

Les terres dels comtats catalans a l'altra banda dels Pirineus no eren segures i el refugi a Masdéu no era prou segur com ho demostra la implacable actuació dels inquisidors l'any 1262. Per força els responsables de Masdéu havien de buscar un amagatall definitiu  per al tresor que custidioaven.

El comandador templer de Masdéu hauria decidit que el lloc més segur era a l'altra banda dels Pirineus.

L'any 1260 i fins a 1264 el comandador de Masdéu era Guillem de Montgrí.

LA PISTA DELS INQUISIDORS DE FANJEAUX

En el poble occità de Fanjeaux els inquisidors enviats per l'església van establir la seva base d'operacions.

Fou en aquest lloc on el gran inquisidor dominic Domingo de Guzman, posteriorment santificat, va iniciar la predicació contra l'anomenada heretgia càtar, després de tenir una visió en la qual el foc s'extenia per tota aquella terra.

Una visió premonitòria de la fi que posteriorment tindrien tots els càtars.

Domingo de Guzman va construir en aquest lloc, a partir de l'any 1206, el monestir de Prouilhe, bresol de l'orde dels Dominics i des d'aquest centre inquisitorial van enviar frares a predicar i a perseguir l'heretgia.

En els arxius de la biblioteca del monestir hi trobem documentació relativa a les actuacions dels inquisidors.

Entre aquesta documentació hi trobem la pista que ens porta fins a la comanda templera de Masdéu, al Rosselló.

ELS TEMPLERS A MONTSEGUR

La fortalesa de Montsegur, un dels darrers llocs on van resistir els càtars i nobles que els protegien, va caure en mans dels croats comandats pel senescal de Carcassona, Hug d'Arcís, el maig de 1243.

S'ha documentat que abans de la caiguda templers de la regió van ajudar als assejats, establint corredors per aquests rebien ajut i avituallament.

Alguns templers van participar activament contra a croada i al costat de Raimon VII de Tolosa, és el cas del templer provençal , diplomàtic, trobador i després vescompte Gui de Cavalhon (1200-1229).

El nexe d'unió entre càtars i  nobles occitans que els protegien (i que fins i tot s'havien convertit a aquesta religió en alguns casos) i l'Orde del Temple s'escriu així a partir de les relacions comunes amb la corona catalana.

Fixem-nos fins a on arribaven aquestes relacions que el mateix futur Jaume I va ser posat , després de la mort del rei Pere a la batalla de Muret, sota la custòdia dels templers del castell de Monzó , qui s'encarregarien de la seva educació fins al moment que fos coronat rei català. 

Com ja hem explicat , abans de la caiguda de Montsegur quatre perfectes càtars van aconseguir escapar amb unes relíquies o un tresor molt important.

 

A mans de quin custodi aniria a parar aquest tresor?. Sens dubte a mans dels únics que en aquell moment estarien en condicions de protegir-lo i fer-se'n càrrec: l'Orde del Temple.

ELS TEMPLERS AL COMTAT DE RAZÈS

El 1153 un noble de la regió que simpatitzava amb els càtars va ser nomenat Gran Mestre de l'orde del Temple. Es tractava de Bertrand de Blanchefort , qui va presidir l'orde fins a 1170, va concedir als cavallers templers terres al voltant de Rennes-le-Châteu i Bezú.

Els templers havien estat presents en les immediacions de Rennes des de mitjans del segle XII, constituïnt la comanda de Champagne-sur Aude. A principis del segle XIII Pierre de Voisins, senyor de Bézu y Rennes-le-Château, va convidar un destacament de templaris a instal·lar-se en la regió. Aquests cavallers procedents del Rosselló van establir-se a la muntanya de Bézu, erigint un lloc d'observació i una capella

Oficialment els templaris rossellonesos estaven allí per a vetllar per la seguretat de la regió i protegir la ruta de les peregrinacions del camí de Sant Jaume que creuava la vall.

L'ENIGMA DE RENNES LE CHATEAU

Rennes-le-Château es un poblet francès del Departament de l'Aude, als peus dels Pirineus orientals, en la zona de l'antic comtat de Razès.

L'any 1885 va arribar al poble un nou capellà, Berenguer Saunère (1852-1917). Al poc temps va emprendre unes obres col·losals en l'església, la casa adjacent i els jardins; totes elles d'un cost econòmic elevat que no podien ser finançades pel sou d'un simple capellà. 

Aviat es va fer còrrer entre la parròquia que l'abat havia trobat un probable tresor amagat dins l'església i que això li hauria servit per a finançar la resta de les grans reformes que va emprendre, com també la construcció de l'espectacular Torre Magdala que dominia el lloc des de la part més alta del poble.

En ocasions s'ha dit que el descobriment podria haver estat casual, però s'ha documentat que va tenir informació privilegiada de Henri Boudet, l'antic capellà de Rennes durant tretze anys.

Aquest li va explicar  el secret que Marie de Negré Dables , dama d'Haulpoul Blanchefort, descendent del mestre templer de la regió -els Blanchefort- va explicar al rector de Rennès l'any 1791.

La marquesa, albirant l'hora de la seva mort i sense cap descendència, va donar uns documents i va explicar un "gran secret" al seu confessor. Un secret guardat per la família de generació en generació.

En aquest punt trobem la connexió entre Rennès-le-Château (Rènnas del Castèl en occità) i els templers de la regió.

Un segon element el trobem en la "Daille du Chavaliers" (la llosa dels cavallers) que vam poderc ontemplar en el museu dedicat a Saunière i que es troba en el mateix poble. Es tracta  de la gran llosa de pedra de la regió  que Saunière va moure i aixecar durant les obres de reforma de l'església, just sota seu és on hauria trobat el secret de Rennes. La part frontal de la llosa conté, esculpides, les formes de dos guerrers sobre un únic cavall. Aquest símbol (dos cavallers sobre una única montura) és precisament un indentificador de l'Orde del Temple.

L'ORIGEN DE LA LLEGENDA

La llegenda ens explica que Josep d'Arimatea i Maria Magdalena , fugint de Palestina, van desembarcar en el sud de França i portant amb ells el Sant Graal, l'objecte que els cristianisme defineix com el calze del Darrer Sopar, on Josep d'Arimatea hauria recollit la preciosa sant de Jesús crucifixat.

L'any 410 els visigots, conduïts per Alaric, van saquejar Roma i es van emportar el Tresor del Temple de Salomó que els romans havien obtingut dels hebreus de Jerusalem. Dos anys després van desembarcar en les costes meridionals de la Gàl·lies. La regió de Rennes-le-Château els va agradar, establint-s'hi i fundant un regne permanent que no tardaria en saltar els Pirineus i arribar fins a Catalunya.

A finals del segle XIX el capellà de Rennes-le-Château fa misterioses troballes dins la seva església, la riquesa de la que comença a fer ostentació alimenta la creença que ha trobat part del tresor visigot.

El maig de l'any 1243 el senescal de Carcassona, Hugues del Arcis, emprèn el definitiu setge del castell de Montsegur, el refugi dels darrers càtars de l'Arieja.  Abans de la rendició de la fortalesa i la mort a la foguera de tots els seus ocupants i defensors, quatre Perfectes càtars aconsegueixen fugir emportant-se amb ells alguna cosa que havien d'evitar que caigués en mans dels inquisidors i els assetjadors de Montsegur. 

Es diu que allò que els quatre fugitius van salvar de Montsegur era precisament ell Sant Graal.

Tresors de Terra Santa  i reialmes visigots; la llegenda de la continuació de l'estirp de Jesús de Natzaret;  un dels objectes més preuats pel cristianisme - el Sant Graal- i una religió càtara perseguida i exterminada; un territori ple de misteris al sud de França...  i l'aparició en el temps de l'Orde del Temple en aquesta història.

Molts misteris per descobrir, moltes llegendes per explicar.

EL PERQUÈ D'AQUEST BLOC

Un dels misteris que han atrapat més la imaginació d'historiadors, d'amants dels enigmes, de lectors i de curiosos ha estat des de temps immemoriable un tresor que ningú ha trobat.

Es tracta de l'enigmàtic tresor del Temple de Salomó, aquell que els cavallers del Temple, expulsats de Jerusalem, van portar i amagar en algun lloc del continent europeu.

S'ha escrit molt sobre aquesta història.

En ella s'hi barregen religions perdudes com els càtars, nobles cavallers de les ordes del Temple i de Sant Joan, enigmes sobre l'estirp mateixa de Jesucrist i la seva tomba, tresors trobats per un capellà al sud de França ...

Molts han buscat aquest tresor i molts han escrits hipòtesis sobre el que és i el que significa.

Aquest bloc pretén explicar una d'aquestes recerques.

Un treball exhaustiu fet sobre el terreny mateix, seguint els documents, els llocs i les pistes que ens han deixa per a definir una nova ruta de recerca, la que ens portarà a una nova fita que fins ara ens era desconeguda: l'existència mateixa del tresor del Temple en terres molt properes.

Volem explicar-vos i demostrar-vos la possible existència del gran tresor aquí mateix, a Catalunya.

El Sant Graal està molt aprop nostre!.