PERELLÓS

Ramón de Perellós va ser el primer vescomte i senyor de Perellós, a la zona de les Corberes franceses.

Va estar al servei dels diferents reis catalans i l'any 1397 va fer un peregrinatge al Purgatori de Sant Patrici, a Irlanda, que ha estat motiu d'especulacions i controvèrsia.

Aquest peregrinatge va portar a alguns autors a definir aquell lloc, l'església de Sant Patrici a Irlanda, com el possible amagatall del Graal i del tresor dels templers, qui l'haurien embarcat des del port de la Rochelle una vegada desfeta l'Orde del Temple.

Perellós també és una zona plena de misteris. Quan hi hem estat hem constatat la soledat del lloc, un espai envoltat de terra ermai de pedra grisa, on es mantenen dempeus le ruïnes del poble abandolat i del castell dels Perellós.

Un dels misteris més encantadors de Rennes-le-Chateaux ens parla de la maqueta que l'abat Saunière va fer construir i que s'ha identificat, precisament, com una reproducció del poble i l'entorn de Perellós. La maqueta indicaria el lloc on s'amaga la tomba de Jesús, el rebel jueu que va fugir amb la seva dona Maria Magdalena de la persecució a la que estaven sotmesos en la seva terra.

Nosaltres vam seguir la pista dels descendents de Ramón de Perellós relacionats amb una orde militar molt precisa: l'Orde dels Hospitalers de Sant Joan, l'Orde de Malta.

ARNAU DE CASTELLNOU, MESTRE TEMPLER

A partir de Masdéu la pista dels fugitius càtars i el seu tresor es perdia, si bé s'intuïa que aquesta es dirigia cap al Principat de Catalunya.

Durant anys s'havia especulat sobre quin podria ser l'amagatall defintiu del Graal a Catalunya.

Una llegenda el situava al castell de Quermançó, a l'Alt Empordà, just passats els Pirineus.

Un altre grup de cercadors l'han identificat vora l'ermita de Sant Pau de Pinós, a cavall entre les comarques catalanes del Lluçanès i el Bergedà.

Els investigadors nazis de l'Orde de Tule el van estar buscant en les muntanyes de Montserrat, que van identificar com el possible Montsalvat on s'amagaria el Graal.

La nostra recerca, però, va continuar prop de Masdéu. En el poble de Castellnou.

En els arxius de Castellnou, poble fortificat veí de la comanda de Masdéu, vam trobar la documentació del mestre templer Arnau de Castellnou, qui fou comandador de Masdéu l'any 1268.

Com a comandador havia de tenir informació rellevant sobre l'operació de fugida dels perfectes càtars i el seu tresor i molt possiblement hauria participat, com a militar templer, en la mateixa.

Però l'orde no va deixar escrita cap pista, car es tractava de mantenir ben guardat el secret.

En aquest punt semblava que es podia perdre la traça de l'amagatall.

Però en consultar la relació de senyors i propietaris  de Castellnou, vam trobar un nom que ens va sorprendre i que ens va indicar el camí a seguir: Ramón de Perellós, senyor de Castellnou l'any 1400.

ELS TEMPLERS DE MASDÉU

La comanda templera de Masdéu , situada al Rossellò català, a pocs quilòmetres de la ciutat de Perpinyà, avui en el terme municipal de Trullars, va esdevenir la principal comanda templera de la Catalunya Nord a partir de la seva creació el 1145.

La comanda era un recinte fortificat amb espais situats al voltant d'una gran capella.

Els templers de Masdéu van acollir i protegir nobles i perfectes càtars que fugien de la croada, un dels protegits va ser el perfecte càtar Pere de Fenollet a qui la inquisició va perseguir fins el punt que l'any 1262 va enviar-hi frares inquisidors que van exhumar el seu cadàver per a evitar la creixent devoció que aquest començava a tenir entre els veïns del lloc.

Pels arxius de Fajeaux sabem que els perfectes càtars fugits del setge de Montsegur i el seu tresor van ser acollits a la comanda de Masdéu.

Les terres dels comtats catalans a l'altra banda dels Pirineus no eren segures i el refugi a Masdéu no era prou segur com ho demostra la implacable actuació dels inquisidors l'any 1262. Per força els responsables de Masdéu havien de buscar un amagatall definitiu  per al tresor que custidioaven.

El comandador templer de Masdéu hauria decidit que el lloc més segur era a l'altra banda dels Pirineus.

L'any 1260 i fins a 1264 el comandador de Masdéu era Guillem de Montgrí.

LA PISTA DELS INQUISIDORS DE FANJEAUX

En el poble occità de Fanjeaux els inquisidors enviats per l'església van establir la seva base d'operacions.

Fou en aquest lloc on el gran inquisidor dominic Domingo de Guzman, posteriorment santificat, va iniciar la predicació contra l'anomenada heretgia càtar, després de tenir una visió en la qual el foc s'extenia per tota aquella terra.

Una visió premonitòria de la fi que posteriorment tindrien tots els càtars.

Domingo de Guzman va construir en aquest lloc, a partir de l'any 1206, el monestir de Prouilhe, bresol de l'orde dels Dominics i des d'aquest centre inquisitorial van enviar frares a predicar i a perseguir l'heretgia.

En els arxius de la biblioteca del monestir hi trobem documentació relativa a les actuacions dels inquisidors.

Entre aquesta documentació hi trobem la pista que ens porta fins a la comanda templera de Masdéu, al Rosselló.

ELS TEMPLERS A MONTSEGUR

La fortalesa de Montsegur, un dels darrers llocs on van resistir els càtars i nobles que els protegien, va caure en mans dels croats comandats pel senescal de Carcassona, Hug d'Arcís, el maig de 1243.

S'ha documentat que abans de la caiguda templers de la regió van ajudar als assejats, establint corredors per aquests rebien ajut i avituallament.

Alguns templers van participar activament contra a croada i al costat de Raimon VII de Tolosa, és el cas del templer provençal , diplomàtic, trobador i després vescompte Gui de Cavalhon (1200-1229).

El nexe d'unió entre càtars i  nobles occitans que els protegien (i que fins i tot s'havien convertit a aquesta religió en alguns casos) i l'Orde del Temple s'escriu així a partir de les relacions comunes amb la corona catalana.

Fixem-nos fins a on arribaven aquestes relacions que el mateix futur Jaume I va ser posat , després de la mort del rei Pere a la batalla de Muret, sota la custòdia dels templers del castell de Monzó , qui s'encarregarien de la seva educació fins al moment que fos coronat rei català. 

Com ja hem explicat , abans de la caiguda de Montsegur quatre perfectes càtars van aconseguir escapar amb unes relíquies o un tresor molt important.

 

A mans de quin custodi aniria a parar aquest tresor?. Sens dubte a mans dels únics que en aquell moment estarien en condicions de protegir-lo i fer-se'n càrrec: l'Orde del Temple.

ELS TEMPLERS AL COMTAT DE RAZÈS

El 1153 un noble de la regió que simpatitzava amb els càtars va ser nomenat Gran Mestre de l'orde del Temple. Es tractava de Bertrand de Blanchefort , qui va presidir l'orde fins a 1170, va concedir als cavallers templers terres al voltant de Rennes-le-Châteu i Bezú.

Els templers havien estat presents en les immediacions de Rennes des de mitjans del segle XII, constituïnt la comanda de Champagne-sur Aude. A principis del segle XIII Pierre de Voisins, senyor de Bézu y Rennes-le-Château, va convidar un destacament de templaris a instal·lar-se en la regió. Aquests cavallers procedents del Rosselló van establir-se a la muntanya de Bézu, erigint un lloc d'observació i una capella

Oficialment els templaris rossellonesos estaven allí per a vetllar per la seguretat de la regió i protegir la ruta de les peregrinacions del camí de Sant Jaume que creuava la vall.

L'ENIGMA DE RENNES LE CHATEAU

Rennes-le-Château es un poblet francès del Departament de l'Aude, als peus dels Pirineus orientals, en la zona de l'antic comtat de Razès.

L'any 1885 va arribar al poble un nou capellà, Berenguer Saunère (1852-1917). Al poc temps va emprendre unes obres col·losals en l'església, la casa adjacent i els jardins; totes elles d'un cost econòmic elevat que no podien ser finançades pel sou d'un simple capellà. 

Aviat es va fer còrrer entre la parròquia que l'abat havia trobat un probable tresor amagat dins l'església i que això li hauria servit per a finançar la resta de les grans reformes que va emprendre, com també la construcció de l'espectacular Torre Magdala que dominia el lloc des de la part més alta del poble.

En ocasions s'ha dit que el descobriment podria haver estat casual, però s'ha documentat que va tenir informació privilegiada de Henri Boudet, l'antic capellà de Rennes durant tretze anys.

Aquest li va explicar  el secret que Marie de Negré Dables , dama d'Haulpoul Blanchefort, descendent del mestre templer de la regió -els Blanchefort- va explicar al rector de Rennès l'any 1791.

La marquesa, albirant l'hora de la seva mort i sense cap descendència, va donar uns documents i va explicar un "gran secret" al seu confessor. Un secret guardat per la família de generació en generació.

En aquest punt trobem la connexió entre Rennès-le-Château (Rènnas del Castèl en occità) i els templers de la regió.

Un segon element el trobem en la "Daille du Chavaliers" (la llosa dels cavallers) que vam poderc ontemplar en el museu dedicat a Saunière i que es troba en el mateix poble. Es tracta  de la gran llosa de pedra de la regió  que Saunière va moure i aixecar durant les obres de reforma de l'església, just sota seu és on hauria trobat el secret de Rennes. La part frontal de la llosa conté, esculpides, les formes de dos guerrers sobre un únic cavall. Aquest símbol (dos cavallers sobre una única montura) és precisament un indentificador de l'Orde del Temple.