L'Orde del Temple havia ajudat els quatre perfectes càtars a fugir del setge de Montsegur amb el tresor que guardaven fugint per a guardar-se a la comanda de Masdéu. D'allí van creuar els Pirineus per a buscar un refugi més segur pel tresor, seguits pels inquisidors dominics.
El lloc segur es trobava en el territori que avui és el Baix Empordà i que en aquell temps es trobava sota la jurisdicció de nobles catalans com els Foixà o els comtes d'Empúries.
Entre els anys 1260 i 1264 el comandador de Masdéu - Guillem de Montgrí- i el futur comandador ,Arnau de Castellnou, van decidir que el millor refugi era prop d'una comanda a l'interior el Principat. I aquesta no va ser altra que la Comanda de Sant Llorenç de les Arenes.
Els inquisidors dominics seguien la pista i per això van seguir-la fins a Sant Llorenç.
Però el tresor no estava guardat dins l'església o els edificis annexes, sinó que estava guardat -com sempre ha dit la llegenda- en un espai proper, dins una cova o avenc d'una muntanya sagrada.
I aquesta és la muntanya que sempre s'ha buscat. Alguns ho han fet al mateix Montsegur, els nazis ho van fer a la muntanya de Montserrat, ...
La nostra hipòtesi és una altra.
L'Orde dels Hospitalers, com descriuen les pistes de Malta, es van fer càrrec de preservar el secret.
Ramón de Perellós , gran mestre de l'Orde de Malta, va deixar una pista: un quadre amb una muntanya grisa, coronada per un castell i amb un poble emmurallat als seus peus.
Aquesta imatge és la que observem des del castell de Foixà i mirant cap a llevant, mirant cap els contraforts del massís del Montgrí. Una gran muntanya de pedra grisa que ens evoca directament al mític Montsegur, a Bugarach i a Montserrat.
El poble que hi ha als seus peus no és un altre que Torroella de Montgrí, vila fortificada en l'Edat Mitjana.
El castell no és un altre que el castell de Montgrí.
I la muntanya no és altra que el mateix Montgrí.
El Mont-gri, el Mont-graal.