ON ES GUARDA EL SANT GRAAL

                                     

L'Orde del Temple havia ajudat els quatre perfectes càtars a fugir del setge de Montsegur amb el tresor que guardaven fugint per a guardar-se a la comanda de Masdéu. D'allí van creuar els Pirineus per a buscar un refugi més segur pel tresor, seguits pels inquisidors dominics.

El lloc segur es trobava en el territori que avui és el Baix Empordà i que en aquell temps es trobava sota la jurisdicció de nobles catalans com els Foixà o els comtes d'Empúries.

Entre els anys 1260 i 1264 el comandador de Masdéu - Guillem de Montgrí- i  el futur comandador ,Arnau de Castellnou, van decidir que el millor refugi era prop d'una comanda a l'interior el Principat. I aquesta no va ser altra que la Comanda de Sant Llorenç de les Arenes.

Els inquisidors dominics seguien la pista i per això van seguir-la fins a Sant Llorenç.

Però el tresor no estava guardat dins l'església o els edificis annexes, sinó que estava guardat -com sempre ha dit la llegenda- en un espai proper, dins una cova o avenc d'una muntanya sagrada.

I aquesta és la muntanya que sempre s'ha buscat. Alguns ho han fet al mateix Montsegur, els nazis ho van fer a la muntanya de Montserrat, ...

La nostra hipòtesi és una altra.

L'Orde dels Hospitalers, com descriuen les pistes de Malta, es van fer càrrec de preservar el secret.

Ramón de Perellós , gran mestre de l'Orde de Malta, va deixar una pista: un quadre amb una muntanya grisa, coronada per un castell i amb un poble emmurallat als seus peus.

Aquesta imatge és la que observem des del castell de Foixà i mirant cap a llevant, mirant cap els contraforts del massís del Montgrí. Una gran muntanya de pedra grisa que ens evoca directament al mític Montsegur, a Bugarach i a Montserrat.

El poble que hi ha als seus peus no és un altre que Torroella de Montgrí, vila fortificada en l'Edat Mitjana.

El castell no és un altre que el castell de Montgrí.

I la muntanya no és altra que el mateix Montgrí.

El Mont-gri, el Mont-graal.

LA COMANDA DE SANT LLORENÇ DE LES ARENES

Els comtes de Foixà havien donat terrenys per a construir-hi una comanda templera prop del seu castell. Es tractava de la comanda de Sant Llorenç de les Arenes, a pocs quilòmetres del nucli urbà del poble.

Sant Llorenç de les Arenes era una de les quatre comandes templeres gironines ( junt amb les d'Aiguaviva, Castelló d'Empúries i Avinyonet de Puigventós) i l'any 1225 va passar a dependre de l'Orde dels Hospitalers.

Els inquisidors dominics , com havien fet a Masdéu, van arribar a aquest lloc el 1262 i van buidar totes les tombes dels cavallers templers i exhumar els seus cadàvers.

Com indiquen els arxius de Fanjeaux, allò no era una operació de càstig o una simple venjança sobre els morts.

Estaven sobre la pista del tresor templer i van buscar-los dins l'església i el cementiri de la comanda.

Anaven ben encaminats, però no van trobar el que buscaven.

FOIXÀ

Bernat Guillem de Foixà , comte de Foixà, va formar part de l'exèrcit català del rei Pere el Catòlic que va perdre la decisiva batalla de Muret l'any 1213.

En aquella batalla els catalans havien acudit en ajuda de Ramon VI de Tolosa i els altres nobles rossellonesos que defensaven Occitània i els càtars enfront de la croada del rei de França i el papa.

El llinatge dels Foixà sempre va estar relacionat amb reis catalans i els ordes religiosos de l'època, fins el punt que Bernat  Guillem de Foixà i el seu fill Alemany de Foixà i d'Orriols van ser membres de l'Orde dels Hospitalers i el segon comandador del castell de Monsó.

Van fer donació d'una part de les seves terres per a l'establiment d'una comanda templera que esdevindria de l'Hospital a partir de l'any 1225.

LA PISTA DEL MAUSOLEU DE PERELLÓS

La nostra recerca ens va portar fins a Malta mateix i l'esforç va merèixer la pena.

En la capella de la Llengua d'Aragó de la cocatedral de La Valletta, just al costat del mausoleu del Gran Mestre Ramón de Perellós, la nostra mirada es dirigeix directament a un gran quadre que domina l'escena.

El mateix bust esculpit del Gran Mestre també mira en la mateixa direcció.

Un gran quadre que representa Sant Jordi matant el drac, una clara referència a Catalunya, amb l'ajut d'àngels que descendeixen del cel.

El que més ens va sorprendre va ser el paisatge que es veu al fons, entre el cavall de Sant Jordi i el drac.

Es tracta d'un paisatge que ens era conegut, la representació d'un lloc en el qual ja havíem estat.

S'hi veu una gran muntanya de pedra grisa., amb un castell al seu cim i als seus peus una vila emmurallada.

Aquesta perspectiva i aquest paisatge ens eren coneguts.

El quadre que Ramón de Perellós va fer pintar i posar en la Capella dels Aragonesos és la pista definitiva que ens ha de portar de retorn al nostre país. 

El Gran Mestre va voler identificar en aquell quadre el lloc on l'Orde del Temple va amagar el tresor dels càtars que havien trobat refugi a Masdéu i que ell coneixia. Un secret que havia guardat la seva família des que havien posseït els béns dels Castellnou, un secret que l'Orde de l'Hospital havia rebut dels templers de Masdéu.

RAMON DE PERELLÓS, GRAN MESTRE DE L'ORDE DE MALTA

Ramon Perellós i Rocafull (nascut a València el 1637 i mort a Malta el 1720) fou Gran Mestre de l'Orde de Malta entre 1697 i 1720. Va residir a Malta el 1653, tan bon punt havia ingressat a l'orde. El 1658 va entrar a formar part del consell del Mestre i el 1697 fou elegit Gran Mestre, el primer de la Llengua d'Aragó en molt de temps, ja que la Llengua de Castella semblava tenir-hi prioritat. Durant el seu magisteri es va encarregar de reforçar les defenses costeres de l'illa de Malta

 El seu sepulcre, a la cocatedral de Sant Joan de La Valleta és un dels exponents més importants del barroc de l'illa.

ELS HOSPITALERS DE L'ORDE DE SANT JOAN

L'església oficial havia esborrat per sempre la petjada de l'església càtara, però havia continuat la seva croada, ara contra els cavallers de l'Orde del Temple.

Temerosos del poder que aquesta orde tenia, ambicionant els seus béns i qui sap si també els coneixements i secrets que guardava, el Papat va concedir al rei Felip IV de França autorització per a eliminar els cavallers.

L'any 13 d'octubre de 1307 es va realitzar una operació conjunta a tot França i es van empresonar tots els cavallers de l'Orde, que serien posteriorment torturats, jutjats i executats.

Els béns de l'orde van passar a diferents mans: la corona francesa, l'església de Sant Pere i a una altra orde religiosa de caràcter militar, la dels Hospitalers de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem.

Aquesta orde havia estat creada el 1084 per a protegir els peregrins que anaven a Terra Santa. Expulsats d'aquell lloc l'any 1310, va acabant concentrant-se a la illa de Malta a partir de la donació que els feu l'emperador Carles I.

L'Orde dels Hospitalers va rebre , entre altres béns del Temple, la possessió de la comanda de Masdéu i amb els seus secrets.

PERELLÓS

Ramón de Perellós va ser el primer vescomte i senyor de Perellós, a la zona de les Corberes franceses.

Va estar al servei dels diferents reis catalans i l'any 1397 va fer un peregrinatge al Purgatori de Sant Patrici, a Irlanda, que ha estat motiu d'especulacions i controvèrsia.

Aquest peregrinatge va portar a alguns autors a definir aquell lloc, l'església de Sant Patrici a Irlanda, com el possible amagatall del Graal i del tresor dels templers, qui l'haurien embarcat des del port de la Rochelle una vegada desfeta l'Orde del Temple.

Perellós també és una zona plena de misteris. Quan hi hem estat hem constatat la soledat del lloc, un espai envoltat de terra ermai de pedra grisa, on es mantenen dempeus le ruïnes del poble abandolat i del castell dels Perellós.

Un dels misteris més encantadors de Rennes-le-Chateaux ens parla de la maqueta que l'abat Saunière va fer construir i que s'ha identificat, precisament, com una reproducció del poble i l'entorn de Perellós. La maqueta indicaria el lloc on s'amaga la tomba de Jesús, el rebel jueu que va fugir amb la seva dona Maria Magdalena de la persecució a la que estaven sotmesos en la seva terra.

Nosaltres vam seguir la pista dels descendents de Ramón de Perellós relacionats amb una orde militar molt precisa: l'Orde dels Hospitalers de Sant Joan, l'Orde de Malta.